divendres, 26 de març de 2010

AIRSOFT jugant a matar.

Estic a punt de començar el "post" mes conflictiu que he escrit i espere que contesteu els maxims possibles per a que jo tambe em puga fer a la idea i vos puga entendre a tots aquells que teniu "metralleta de Airsoft" com em va dir Llorenç.
Primerament dir-vos que esper que no vos sentiu ofesos per les meves paraules perque no es la meva intencio. Simplement vull exposar el per que no em sembla un joc qualsevol i aclarir un poc aixo que ronda per ahi de que ; Miquel ha dit que Airsoft es de DRETES. Collons!!! aixo jo no ho he dit mai! pero be.
No em sembla be que es faça apologia de les armes amb una naturalitat pasmosa... i menys davant de xiquets, que son com esponges i es fixen en els adults. Trobe que en aço els pares els xiquets tambe tindrien que tindre molt mes cuidao, de no portar-los a caçar sent menors sobre tot, pero tambe en els JOCS DE CONSOLA.
Els jocs per a adults, son per a adults igual o mes que les pel.licules.
No ens adonem que estem introduint un cult a les armes que fins ara no existia i segurament d'aci a uns anys tots els xiquets sabran que es una MP5. Si! jo tambe jugue al joc de guerra! Trobe que ja es lo suficientment real com per a no tindre que anar a fer trinxeres per a descarregar adrenalina.
De tota manera respete que ho feu perque sou amics meus. Per la mateixa rao espere que em respeteu a mi per dir el que pense ja que mes fals seria entrar al rol quan parleu d'aquestes coses. A mi no m'agraden les armes i tampoc hi ha res mes que dir no?



10 comentaris:

  1. Estic d´acord en que aquestos jocs probablement no siguen els més adequats per a que els menuts en prenguen nota. Diguem que són massa violents. Em recorde ara mateix dels nostres pares, que jugaven en bàndols a tirar-se pedres.

    De tota manera, què vols que et diga? No sé perquè, però sempre m´han atret estos jocs competitius, fortets. No sé que és el que tenen, però sempre m´han provocat una "vis atractiva". Tal volta siga l´adrenalina, alguna cosa instintiva, tal volta siga haver vist pel·lícules com el Sargento de Hierro o la Chaqueta Metálica, o haver-me viciat al counter strike o haver gaudit en la Fira a l´atracció eixa d´anar pegant-se tirs. Recorde que em concentrava com mai, que m´oblidava de tot, i que em quedava anestesiat quan acabava. Era un poc adictiu.

    Tot i això, no he provat l´airsoft i no sé si el provaria, perquè ja són paraules majors. De tota manera, algun dia aniré d´espectador o de càmera. XD. Fins al moment em dedicaré més a la trompeta o al Dret que falta em fa...

    "Comentat"

    ResponElimina
  2. DaniR

    wolfestein 3d (primer joc en 3d de tirs) i jo apenes tindria 4 anys cuan vaig "jugar", per tal de estar entretingut a la feina de mon pare.

    Per a mi, el que mes hem quidrava l'atencio era el controlar un tio que no era jo, realitat virtual. De mes major buscava que els jocs foren mes reals (ni idea de les viciades que me pegat). Ara, pasats els vint anys als jocs li faltaven algo que no podien oferirme per molt reals que siguen (practicament no juge). Y que hi ha mes real que la realitat.

    Es cert que jo he vixcut les limitacions (grafiques i de moviment) dels jocs virtuals. I per a mi anar a pegame tirs de plastic, es mes un joc de rol-belic que una realitat, i les armes de airshoft per a mi son unicament una ferramenta sense la cual no hi hauria joc.

    He de dir que compartixc el concepte de joc per Adults, pero tambe, que jo encara no hem considere adult per molts anys que tinga. Es tracta de que la gent tinga una educacio moral digna i amb valors fermes, i que eixa educacio s'inculque a les noves generacions, aixi encara que els xiquets pergen el cul per les armes, en començar a raonar podran separar realitat de ficció. Per tal raó trobe que esta al mateix nivell cualsevol tipus de joc violent.
    Y referent a la Apoligia de les Armes = Apologia de la Guerra, no crec que el airsoft generalitze mes del que esta generalitzat als mitjos de comunicació y oci.

    Pero, trobe que la teva posicio davant d'aquest problema es la correcta moralment i si al post estagera ben exposta no auria dialectia que poguera tombarla. Yo per ara seguire jugant, encara que soc conscient que en el pas del temps les inquietuts de realitat que no maporten els videojocs i que si trobe en el airsoft tambe pasaran.

    arruixa! kina fotraca de lletres! bó!
    (perdoneu les faltes ortogràfiques)

    ResponElimina
  3. Com quasi sempre, sí però no.Jo també pense com Agostí. I vull provar, el que no vol dir que m'acabe agradant. D'una banda cal tenir en compte que no és un joc per a xiquets, que s'ha de jugar ja amb certa edat i coneixement, més que res perquè pot introduir una visió incorrecta del què és, un joc. Els jocs no tenen ideologia, la gent que els practica, potser. l'airsoft és una jugar a rol en viu, amb una dosi extra de realisme, un pas "més enllà"; imitacions d'armes molt realistes amb imaginari militar pur i dur. Sempre que es jugue amb cap, no em sembla incorrecte, però repetisc, no pense que siga per a xiquets, i quan dic xiquets, em referisc a menors d'edat, no només a xiquets de 8 o 9 anys. Quant als jocs de consola, totalment d'acord, molts pares i mares els compren i prou. Les empreses posen ben clar en els videojocs advertències respecte a l'edat i els continguts però no passa res, les tendes els venen igual!. Es com si un xiquet llogara una pel·lícula porno d'un videoclub!. Amb els videojocs hi ha un descontrol molt però que molt gran.

    ResponElimina
  4. Nah Miquel, jo tambe jue sas? No es lo mateix el joc que fer AirSoft, però amb tu estic d´acord amb una cosa, moltes persones diuen que el AirSoft es com la guerra, això mai ho serà, la guerra es un conflicte, en que 2 o més institucions militars tenen un conflicte que lluiten per una raó. Amb el AirSoft, la gent pega tirs per pegar-los, no tenen cap ideologia i/o causa. En la guerra, quan mates a una persona, quan maten a un company teu, quan bombardejen el lloc on tu estas i maten a la meitat de la gent, etc...Hi tens un sentiment, sentiment que es farà plorar, rabiar, pensar...En el AirSoft, no. No maten a ningún aliat teu, ni a un company, ni a un amic, tan sols li peguen amb unes boles de caucho sintétic a una part del cos, torna a la base i torna a eixir, tan viuet com abans, amb un carregador de 300 boles per a desfer-li la cara a algu. En la guerra existeix l´estrés de la batalla, les bales, les explosius, les helicopters...podria dir mes coses. Lo que vullc dir, es que el AirSoft, es una manera de representar la guerra, però no es pareix cap de mica a la guerra. Jo tinc una G36-C, no se si l´auràs vista, lo que si que has vist es anar vestit de militar en el meu bar. Es respete Miquel. Bueno ja mos farem 2 partidetes al "MW2" en la Ps3 :).

    ResponElimina
  5. A vorer Dani t'explique,
    jo si crec que el Airsoft agrave el problema del cult a les armes. Ara ala jocs i pelis de guerra sels ha sumat aquest joc de guerra "real" on l'unic que separa de la realitat es la "municio" i per supost la mort. En primer lloc perque si vos matareu no podrieu seguir jugant, no?i tampoc acabe de compartir la idea de que no importa que un xiquet estiga en aquestes histories esperant a que "raonen"... per a molts arribara tard i acabaran sent "militars" "segurates" o a lo que arribe el seu coeficient menmtal.
    Jaume per supost que no es com la guerra real on mor gent, nomes faltaria aixo! Aixo no vol dir que adopteu tactiques militars i de guerra..
    de tota manera tampoc necesiteu mes justificacio que dir que vos agrada.. i prou!!
    AU!

    ResponElimina
  6. ola soc Adri,nomes volia comentar el comenteri je,je. Miquel per a mi el airsoft esta enfocat desde un altre punt de vista, jo o veig com on esport nou i diferent per ami en el cual vaig per a divertirme fer esport i compartir unes cuantes rialles(que no son poques) amb els amics.
    Es mes tambe crec que aquest esport fomenta el companyerisme, el treball en equip i com be diu Agosti aconseguir oblidar els teue problemes durant una estona.
    per concloure dire que els diumenges pel mati quan quedem pra anar al AIRSOFT no quede pera matar enemics ni per a conquerir territoris, quede per a divertirme fent esport en els amics.
    Miquel respete la teua opinió sense cap tipo de rencor.

    ResponElimina
  7. Torne a ser Adri.
    Nomes volia comentar una coseta que crec es important saber d'aquest tema, es el seguent.
    Teniu que saber que hi han unes normes que respetem:

    -Esta prohibit portar qualsevol tipus de banderes nacionals, comarcals,etc.
    -Esta prohibida qualsevol tipus de apologia politica.
    -Estan prohibits qualsevol tipus d'emblemes despectius o malsonanats.
    -No utilitzem armes sino repliques.
    -No metem sino eliminem.

    PENSE QUE AMB AQUESTES REGLES, LES NORMES DE SEGURETAT I 2 DITS DE CONEIXEMENT NO TE PERQUE AVER CAP PROBLEMA.
    Repetixc que en certa manera compartixc la teua opimio. ADEU.

    ResponElimina
  8. Adri!!!
    Jo tinc molt clar que la majoria de vosaltres (si no tots) teniu clar que es un joc i que no teniu cap mena d'ambicio militar pel fet de pareticipar en aquest esport. Se que sou bons xavals que trobeu noves formes de diverssio i res mes.
    De tota manera no heu de perdre mai de vista quin tipus de gent practica aquestos esports.
    dit aixo a mi em pareix collonut que vos divertiu con vos ixca de la polla!!! Sempre i quan no li feu mal a ningu, que trobe es el que feu. Ens veiem!!!

    ResponElimina
  9. DaniR

    En fí!

    Magra pegar tirs, torname loco perdut, alçarme en mig dels pins, correr, botar, reballarme a terra, suar, cagar, tornarme a alçar, i caure al terra quan les bales com si foren avespes es piquen la cara..

    Magra el joc, i no hi ha mes.

    On es queden els meus valors morals a priori imposibles de fer-los conviure amb aquest oci?
    Al calaix de la realitat.. resguardats per la filosofia sellarda del MELASUA!! Simple pero real..

    I si, miquel, en cap moment em pensat en les conseqüencies que a curt o llarg termini aquest joc genera en la gent (jove) facilment influenciable. Simplement amollàrem les peles, per començar quant antes, i prou..
    ..hui per hui melasua tot, en tindre descendents ja procurare que raonen..

    Salut i Cap!

    ResponElimina